Per què mirar el temps abans de sortir
La mar canvia amb el temps atmosfèric, i bona part dels ensurts s'eviten llegint bé la previsió i entenent el que veus al cel i al baròmetre. Aquest bloc no és eliminatori, però és dels més pràctics: t'ajuda a decidir si surts, quan i cap on.
La pressió i les isòbares
La pressió atmosfèrica es mesura en hectopascals (hPa) o mil·libars (mb) —són equivalents—, i el seu valor de referència al nivell del mar és 1013 hPa. Als mapes del temps, les isòbares són les línies que uneixen punts d'igual pressió. La seva lectura clau: com més juntes estan les isòbares, més fort és el vent; molt separades, vents fluixos.
Borrasques i anticiclons
- Borrasca (baixa pressió): l'aire convergeix i ascendeix; porta temps inestable —núvols, pluja i vent—. A l'hemisferi nord gira en sentit antihorari (al contrari de les agulles del rellotge). Sol ser mòbil i desplaçar-se d'oest a est.
- Anticicló (alta pressió): l'aire descendeix i divergeix; porta temps estable i sec. A l'hemisferi nord gira en sentit horari. Els anticiclons fixos, amb el seu aire estable, poden afavorir la formació de boires: bon temps no sempre és bona visibilitat.
La llei de Buys-Ballot
Una regla pràctica per situar la borrasca sense mapa: a l'hemisferi nord, si et col·loques d'esquena al vent, la baixa pressió et queda a l'esquerra (una mica cap endavant pel fregament) i l'alta a la dreta. A l'hemisferi sud és al revés.
El vent i les brises costaneres
El vent s'anomena per la direcció de la qual ve: un vent del NW ve del nord-oest. (Els corrents, en canvi, s'anomenen per cap on van.)
A la costa, amb temps tranquil, apareixen dues brises oposades:
- Brisa marina (marinada): de dia. La terra s'escalfa més de pressa que el mar, l'aire ascendeix a terra i atrau el del mar; bufa del mar cap a la terra.
- Terral: de nit. La terra es refreda més de pressa, l'aire fred flueix cap al mar; bufa de la terra cap al mar.
Els fronts
Un front és la zona on xoquen dues masses d'aire de temperatura diferent:
- Front fred: l'aire fred avança i aixeca bruscament el càlid → núvols de desenvolupament vertical i ruixats. Sol moure's més de pressa que el càlid.
- Front càlid: l'aire càlid avança sobre el fred → pluges més suaus i extenses.
- Front oclús: el front fred, més ràpid, atrapa el càlid i aixeca l'aire càlid del terra; típic de la fase madura d'una borrasca.
Mesurar el vent i la mar: Beaufort i Douglas
- L'escala de Beaufort mesura la força del vent, de 0 (calma) a 12 (huracà), pels seus efectes a la mar i a terra.
- L'escala de Douglas descriu l'estat de la mar (alçada de l'onatge), de 0 a 9.
No les confonguis: Beaufort = vent; Douglas = mar.
Mar de vent i mar de fons
- Mar de vent: l'onatge que genera el vent que bufa en aquell moment i lloc; curt i desordenat.
- Mar de fons (mar estesa): l'onatge que persisteix després que cessi el vent o que arriba d'una zona llunyana; llarg i regular, i de vegades anticipa un temporal que encara no ha arribat.
Boires
Redueixen la visibilitat i obliguen a extremar les precaucions. Les dues més habituals: la d'irradiació (nits clares i en calma, típica d'anticicló) i la d'advecció (aire humit que passa sobre aigua més freda). Recorda: el bon temps anticiclònic no descarta la boira.
Els parts meteorològics
Abans de sortir, consulta la previsió: butlletins i avisos de fenòmens costaners de l'AEMET, a més de la informació de les capitanies i els avisos a navegants per ràdio (canal 16 i canals de treball). Un part recent val més que qualsevol regla general.
Com estudiar-ho
- Fixa el parell d'or: borrasca = antihorari i mal temps; anticicló = horari i bon temps (hemisferi nord).
- Associa isòbares juntes → vent fort.
- Recorda les brises pel seu horari: marina de dia (del mar), terral de nit (de la terra).
- I no confonguis Beaufort (vent) amb Douglas (mar).