De què va aquest bloc
Amarrar és assegurar el vaixell a un moll o a una boia; fondejar és fixar-lo al fons amb l'àncora. No és un bloc eliminatori, però és dels més pràctics: aquí tens els elements, els nusos que surten a l'examen i la maniobra de fondeig ben feta.
Elements d'amarratge
- Norai: la peça fixa del moll a la qual s'amarren els caps.
- Bites i cornamuses: peces de bord per fer ferms els caps.
- Morts: un ancoratge permanent al fons, senyalat amb una boia, al qual amarrar-se.
- Defenses: protegeixen el costat del frec contra el moll o un altre vaixell.
- Bitxer: una perxa amb ganxo per atansar caps o atracar.
Vocabulari d'un cap: el xicot és cada extrem; el ferm, la part fixa; la sina, la corba entre dos punts; la gassa, una llaçada o ull fet al cap.
Els quatre nusos de l'examen
- Nus pla: uneix dos xicots d'un mateix cap (del mateix gruix).
- As de guia: forma una gassa fixa que no s'arrossega; el nus més útil a bord.
- Ballestrinc: fa ferm a una perxa o argolla, i és molt fàcil de desfer.
- Volta de rascle: serveix per afermar el cap a una àncora o rascle.
L'àncora i les seves parts
L'àncora s'aferma al fons perquè el vaixell no derivi. Les seves parts principals són l'arganell (l'argolla on s'uneix la línia), la canya (el cos), els braços, les ungles (que mosseguen el fons) i el cep. La cadena s'uneix a l'arganell mitjançant el grilló d'entalingadura (a aquesta operació se l'anomena entalingar).
Fondejar bé
- Tria el tenidor: un fons que aferri bé (sorra o fang) millor que roca o algues, i arrecerat del vent i de la mar.
- La maniobra (fondeig a la gira): atansa't amb la proa al vent o al corrent, atura l'arrencada, amolla l'àncora i fila la línia a poc a poc mentre el vaixell cau cap enrere; comprova que l'àncora aferra.
- La llargada: la línia de fondeig que es porta a bord no ha de ser inferior a unes cinc vegades l'eslora. El que files en fondejar depèn de la fondària (sonda) i del temps: com a referència, de tres a quatre vegades la sonda amb bon temps, i més amb mal temps.
- Cercle de borneig: és el cercle que el vaixell descriu girant al voltant de l'àncora; abans de fondejar, comprova que en aquest radi no hi ha obstacles ni altres vaixells.
- Vigila per si garreja: un vaixell garreja quan l'àncora rellisca pel fons i deixa de subjectar-lo, i comença a derivar. Per detectar-ho, pren marques o demores a terra i fes servir l'alarma de sonda.
- L'orinc: un cap que uneix l'àncora a una petita boia a la superfície (boiarí) per localitzar-la i ajudar a desencallar-la si s'enganxa.
- Llevar: recollir l'àncora a bord (virar la cadena amb el molinet i el seu barbotí, el tambor que arrossega la cadena, que surt per l'escobenc a la proa).
Com estudiar-ho
- Associa cada nus al seu ús: pla = unir, as de guia = gassa fixa, ballestrinc = a una argolla/perxa, volta de rascle = a una àncora.
- Per al fondeig, queda't amb tres idees: proa al vent, filar 3-4 vegades la sonda (més amb mal temps) i vigilar el borneig i el garreig.
- Memoritza les parts de l'àncora mirant el dibuix: arganell, canya, braços, ungles i cep.